D’HOSPITAL DE TRANSEÜNTS A RESIDÈNCIA
PER A PERSONES MAJORS
L’actual Fundació Santo Hospital de Beneficencia Nuestra Señora de los Dolores de Ontinyent és hereva d’una institució medieval, l’Hospital de Transeünts d’Ontinyent que naix al segle XIV com alberg de caminants i persones que arribaven a la població. Estava situat a una de les entrades de l’antiga vila d’Ontinyent i s’accedia a l’edifici a través d’una porta que continuava oberta més enllà del toc de les ànimes que marcava el crepuscle i la nit i que obligava a tancar la muralla.
El seu sosteniment econòmic, també històricament, es va suportar amb la donació dels patricis del municipi, des dels seus orígens, i amb la participació en la seua administració tant dels jurats de la vila com de sacerdots de l’església als quals s’encomanava aquesta tasca.
Al llarg dels segles la seua funció preceptiva va estar la d’assistir a malalts pobres i peregrins, oferint-los cures sanitàries i de prestació de funcions bàsiques com donar de menjar, beure i un lloc on dormir. I això no es feia des d’una perspectiva de les obligacions socials que pot tindre un estat modern sinó des del concepte de la caritat i la funció benèfica que manava de la idea cristiana de la vida i els seus costums.
XIQUETS ABANDONATS EN EL TORN
Altra de les funcions que complia el Sant Hospital era la d’acollir els xiquets expòsits, és a dir nascuts d’embarassos no desitjats i que eren abandonats, a través del torn de l’entrada. A finals del XVIII es troben registres de 92 xiquets abandonats en només quatre anys, és a dir una mitja anual de 18 en aquell període. Una bona part d’ells procedia de poblacions de les comarques veïnes. La funció de l’hospici d’Ontinyent era acollir-los, batejar-los i donar trasllat de les criatures a l’Hospital General de València.
Com a curiositat històrica també cal apuntar que l’Hospital acollia a estudiants que arribaven per cursar ensenyament artístic a mans dels dominics i els franciscans. I també tenia com a missió recloure a les prostitutes per a que no exerciren durant la quaresma, la setmana santa o les festes dedicades a la Mare de Déu.
CASA DE BENEFICÈNCIA
A meitat del segle XIX, amb l’auspici del magistrat del Tribunal Suprem Miguel Osca Guerau d’Arellano es planteja un nou projecte que complemente les funcions de l’antic Hospital. Es tractava de crear una Casa de Beneficència com aquelles que anaven sorgint en altres llocs de València i que tractaven d’acabar amb la mendicitat i la pobresa. En aquell moment ja s’especifica que la funció que ha de tindre és la d’acollir als majors, desemparats i als impossibilitats per desenvolupar qualsevol ofici. Va començar a funcionar a 1860. Amb instal·lacions provisionals que, després, donarien pas a la construcció d’un edifici de nova planta que s’alçaria en l’actual emplaçament, és a dir, front on havia estat radicat l’original i històric. La primera pedra es va col·locar a 1874. Va ser inaugurat oficialment en 1882.
En aquella mateixa època, a l’any 1870, van arribar les germanes de la Caritat per a fer-se càrrec de la institució. Es van ocupar de la seua gestió i del treball de la casa durant més d’un segle. Finalment van abandonar la ciutat d’Ontinyent a febrer de 2017.
CAP ALS TEMPS ACTUALS
Les obres més significatives del període recent es van produir als anys seixanta del segle XX quan es va enderrocar l’antiga edificació del Portal de l’Àngel i es va alçar el nou edifici que, en l’actualitat, dona espai per a l’escoleta. Juntament a l’edifici principal es troben les instal·lacions del col·legi d’infantil, primària i ESO de La Milagrosa, un complex educatiu que complementa les parts integrants de la Fundació.
La principal via d’ingressos, històricament, ha procedit de les donacions, legats, sobretot de persones amb possibles que han testat l’última voluntat a favor del patrimoni de l’Hospital. Però també, la població ha estat vinculada al sosteniment de l’entitat, prenent consciència de que es tractava d’una tasca caritativa de caràcter privat i col·lectiu. Així trobem referències pròximes, a principis del segle XX, amb col·lectes amb taules a la porta de les esglésies, però també a les activitats d’oci i lúdiques. Partides de pilota, representacions teatrals i de sarsueles, iniciatives culturals que com a destinació tenien les arques del Sant Hospital. I també es crea la figura de soci protector.
Als anys 50 del segle passat, els industrials imposen que el 0,25% de les nòmines, i quotes similars de les pròpies empreses es destinarien a finançar la casa. I també, després d’un procés de subhasta, l’edifici del Círcul Industrial és cedit per la Caixa d’Estalvis d’Ontinyent a l’Hospital.
Carrer del Mirador, 1, 46870 Ontinyent, València residencia@la-beneficencia.com
96 238 03 12
