Un equip professional amb un plus especial: la dedicació apassionada
La Beneficència forma part de la Fundació Hospital la Beneficencia Nuestra Señora de los Dolores d’Ontinyent, una entitat que va ser creada en 1919 per unificar el usos i fins de la institució. L’entitat està regida per un patronat. El president de la junta del patronat és sempre l’alcalde de la ciutat d’Ontinyent. Juntament amb ell, un tresorer, un secretari i els vocals que representen l’església, els serveis socials i l’atenció sanitària a la ciutat.

sempre al costat de
La Beneficència
L’alcalde actual d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, és el president del patronat i, a més, és un element actiu a favor de tots aquells projectes que suposen una millora en la qualitat de les condicions i de vida dels residents.
L’Ajuntament d’Ontinyent també està present al patronat en altres persones ja que tant alguns regidors com treballadors de la casa del poble estan plenament implicats.

assegura la continuïtat
de la residència
Precisament la paraula clau és l’estima. I això es posa en el treball diari de tots els professionals que cada dia estan amb els residents. Per a la gerència de La Beneficència, els residents són alguna cosa més que números. No es tracta de clients. I la relació entre el personal i els majors no és la del servei-client. Per damunt de tot això, n’hi ha una relació humana. I un tracte directe.
La feina de tots els estaments de la institució està cosida per la dedicació intensa.

les seues necessitats
La seua condició, de vegades, pot ser un entrebanc per al treball diari, però els majors saben que tenen un gran suport en tots els treballadors.
Cadascú és diferent. Cadascú té les seues necessitats, la seua atenció personalitzada. Per això, el tracte humà ha de ser especial.
Els majors de La Beneficència són un espill del que serem tots el dia de demà.

l’assistència mèdica en
esta etapa
En l’etapa final de la vida, les atencions del metge són imprescindibles, quasi en el dia a dia. Sense una dedicació amb una bona part vocacional, la feina no seria completa.
Dedicar una part del temps d’un professional de la medicina als residents de La Beneficència també aporta coses molt positives. N’hi ha una part més social que professional en eixa dedicació.
Aportar un poc de salut a la gent gran és també reconèixer la dignitat que tenen com a persones.

al tracte humà amb
els residents
Precisament la paraula clau és l’estima. I això es posa en el treball diari de tots els professionals que cada dia estan amb els residents. Per a la gerència de La Beneficència, els residents són alguna cosa més que números. No es tracta de clients. I la relació entre el personal i els majors no és la del servei-client. Per damunt de tot això, n’hi ha una relació humana. I un tracte directe.
La feina de tots els estaments de la institució està cosida per la dedicació intensa.

cada nou dia
Cal estar amb ells i contagiar-los l’energia necessària per viure cada dia amb intensitat. Estar amb ells, compartir el seu temps, arrencar-los un somriure, rebre el seu agraïment per alguna activitat, això sempre ho recompensa tot.
Quan es prova el treball amb gent major, canvia la perspectiva de vore les coses, s’obri una nova finestra perquè acabes reconeixent tot el que aporten.

valor del temps
Donar i rebre estima és el que forma part del treball diari, perquè la proximitat ho canvia tot. En La Beneficència, els espais són molt familiars i no hi ha grans distàncies. Tot està a la mà i això fomenta un tracte pròxim entre el personal i els residents.
No n’hi cronòmetre que marque els imperatius de l’hora. Estar amb els majors canvia el sentit de la vida.
Fer-los sentir com a casa. Despertar-los un somriure. Eixa és la meta diària. I, a canvi, la possibilitat de tindre molts iaios, amb moltes històries que contar.

millora la qualitat de vida
El treball quan té un benefici directe en les persones, quan millora la seua qualitat de vida, sempre és més agraït. I aporta una felicitat en qui realitza la feina.
Per a que tot funcione, per que res es pare, per a que l’harmonia de la residència no es trenque, són importants els xicotets detalls. Les instal·lacions han d’estar sempre al dia i en marxa. I, a més, en la feina del dia a dia n’hi ha un plus afegit: la conversa amb els residents, la relació directa amb els majors.
