Història d’un confinament
El dia 11 de Març d’acord amb com s’estaven produint els esdeveniments, decidim des de la gerència i la direcció de la residència tancar les instal·lacions a calç i cant, és a dir, a partir d’eixe dia no podia eixir cap persona resident, ni rebre visites. Era una decisió molt dura, però, a la vista dels resultats va ser crucial, en mires de prendre les mesures necessàries i anar per davant del virus, amb l’objectiu principal “salvar vides”, i pocs dies després es decretava l’estat d’alarma.
Els primers dies van ser molt caòtics, es van viure moments de molt d’aclaparament, incertesa, estrés físic i emocional; el desconeixement davant el que se’ns venia damunt, la desorientació, la falta d’informació clara, moltes exigències burocràtiques, que no es corresponien amb la disposició de material (Epi’s). Tirem mà de les poques màscares que disposàvem, doncs, Conselleria de Sanitat i Salut Pública mancaven d’aquest material; les primeres setmanes vam poder tirar avant gràcies a les donacions d’empreses d’Ontinyent i particulars que ens van subministrar màscares, protectors facials, hidrogel, etc.
Tot el nostre equip de persones professionals s’ha emprat en cos i ànima per a combatre aquesta situació, amb un objectiu comú “salvaguardar la salut i seguretat de les nostres persones residents” per a aconseguir el menor impacte en el seu dia a dia i la seua qualitat de vida. Es van intensificar les tasques de neteja i desinfeccions a fons, una vegada i una altra. En els dies de confinament les persones residents veien passar la vida des de les seues pròpies estades i el personal gericultor havien de donar-los menjar a la seua habitació, ja que no podien eixir d’ella.
De sobte, hem detingut moltes de les nostres activitats, agendes, presses, sorolls… Al mateix temps, s’uneix la preocupació i el dolor per la crisi sanitària i econòmica que tot això suposa. Déu no mana les calamitats per a provar-nos o per a castigar-nos, doncs, Ell ENS Estima i vol el nostre bé. Les dificultats succeeixen perquè vivim en un món d’éssers fràgils i limitats. No és el moment de preguntar-nos per què, sinó per a què pot servir tot això.
La vida ens canvia i ens presenta una nova realitat amenaçadora, més pròpia d’una pel·lícula de ficció que de les nostres pròpies vides, les relacions socials i familiars directes, l’abraçar-se i besar-se, s’han substituït per pantalles, tauletes, mòbils i milers d’aplicacions i sistemes per a mantindre vives les emocions i sentiments.
Les persones majors i dependents són la part més vulnerable de la nostra societat. Les nostres persones residents han hagut d’anar adaptant-se als canvis que hem realitzat, seguint totes les instruccions i protocols que des de la Conselleria de Sanitat i Salut Publica de Xàtiva ens han anat marcant.
En els últims mesos hem viscut moments molt complicats. Aquesta complexa experiència vital ens ha afectat a tots, però a ells els ha impactat tant física, com psicològicament. Les circumstàncies absolutament excepcionals que estem vivint ens obliguen a replantejar-nos tota la nostra existència, des de les tasques més comunes fins als nostres sentiments més profunds. Aconseguirem tirar avant, i les persones usuàries també perquè no estan soles, compten amb un gran equip de persones professionals que amb la seua vocació per la cura de les nostres persones majors, donen el millor de si mateixes per a col·laborar a millorar la vida de les persones residents i superar juntes aquesta situació amb èxit.
Aquesta situació pot ajudar-nos a valorar totes aquelles xicotetes coses que, reconegudes i gaudides, fan que la vida es torne més suportable. Segur que quan tot passe i tornem a reunir-nos i abraçar-nos, ho valorarem i agrairem molt més. Mentrestant, podrem aprendre una nova manera de ser i estar, cuidant alguns detalls, escoltant més profundament, expressant amb originalitat els nostres sentiments i anhels més autèntics.
